La majoria del Parlament de Catalunya havia anunciat fa mesos, la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, per al proper 1 d'octubre, on la pregunta seria "Vol que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?".
La monarquia dels Borbons i Rajoy han contestat amb un veritable cop d'estat a Catalunya. La Guàrdia Civil va registrar les Conselleries d'Economia, Governació, Treball, Exteriors, Afers Socials, altres organismes de la Generalitat i empreses privades. Van detenir a 13 persones lligades al govern de la Generalitat i l'amo d'una impremta on suposadament s'haurien estat imprimint les paperetes pel referèndum. A dia d'avui ja són més de 4.000 els guàrdies civils enviats a Catalunya per "frenar el referèndum". Desenes d'ells van intentar entrar al local central de la CUP, però els manifestants ho van impedir.
El govern també va congelar els comptes de la Generalitat i va intervenir el Centre de Tecnologies de la Informació, detenint al seu director, ja que la comesa d'aquest organisme era el del recompte del resultat del referèndum.
La monarquia, Rajoy i tots els seus lacais després de l'atemptat del 17 d'agost a les Rambles, havien intentat segellar una unitat nacional, amb la qual tractaven de sotmetre el sentiment independentista català, però durant la marxa per la unitat nacional del 26 d'agost va quedar demostrat que els catalans no baixarien els braços. L'atemptat i aquesta suposada unitat nacional no van aconseguir frenar el referèndum per això ara l'emprenen contra el poble català mitjançant la repressió.
Els Borbó i Rajoy, amb el suport directe del PSOE i Ciutadans, han donat un veritable cop d'estat a Catalunya. Fa tot just una setmana el govern va arribar a prohibir un acte a Madrid que donava suport al dret a decidir del poble català. Mentre a Catalunya confiscava material de propaganda sobre el referèndum, tancava pàgines web i ingressava amb la policia en mitjans de comunicació i impremtes, confiscant més de 10 milions de paperetes per a les eleccions. L'esquerra reformista de Podem i el PCE-IU, a la seva manera, han boicotejat també el Referèndum amb l'excusa de no donar-li suport perquè era unilateral i no pactat amb el govern i la monarquia. Com si es pogués pactar un referèndum per la independència sota el règim de la Constitució del 78!
Els paràsits de la monarquia dels Borbons, caps del capital financer i imperialista de l'Estat Espanyol, no permetran mai ni tan sols el dret al poble català a decidir el seu destí, com ja han demostrat. Al costat del govern del PP i el suport dels partits patronals, defensaran amb tot al seu abast el règim de la Constitució del 78 i els Pactes de la Moncloa.
Com ja plantejava Trotski en l'estiu de 1934 "No es pot perdre de vista ni per un moment que Espanya sencera i Catalunya, com a part constituent d'aquest país, actualment, estan governades, no per nacionals demòcrates catalans, sinó per burgesos imperialistes espanyols, aliats als grans latifundistes, als vells buròcrates i als generals, amb el suport dels socialistes nacionals. Tota aquesta confraria té la intenció de mantenir, d'una banda, la servitud de les colònies espanyoles, i, de l'altra assegurar el màxim de centralització burocràtica de la metròpoli; és a dir, vol l'esclafament dels bascos, els catalans i de les altres nacionalitats per la burgesia espanyola. "
La lluita pel dret a l'autodeterminació del poble català ha de ser una baralla de la classe obrera de tot l'estat espanyol per acabar amb el règim del 78 i els infames Pactes de la Moncloa. Si els treballadors no vam derrotar a la monarquia, no hi haurà mai dret a l'autodeterminació per al poble català, ni pa, ni treball, ni llibertat per a la resta de la classe obrera de l'estat espanyol.
Fora les mans de la monarquia paràsita i el govern de Rajoy de Catalunya!
Pel dret incondicional del poble català a la seva autodeterminació, inclusivament la independència, si així ho decideix! Vaga general revolucionària a tot l'estat espanyol!
A CATALUNYA, PER A TENIR DRET A DECIDIR: PER UNA ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT CATALANA SOBRE LES RUÏNES DEL RÈGIM DE L'78 I LA MONARQUIA DELS BORBÓ
La burgesia nacional catalana, mentre proclamava el dret al referèndum pel poble de Catalunya, no prenia ni una sola mesura seriosa perquè es pdugués a terme aquesta elecció. No van anar més enllà de la Llei de desconnexió votada al Parlament i no podia ser d'una altra manera??. La covarda burgesia nacional catalana, lligada per milers de llaços de negocis i interessos al capital financer espanyol, pot regatejar pels seus negocis amb la burgesia espanyola, utilitzant fins i tot per a això la lluita per l'autodeterminació com a carn de canó i moneda de canvi, però són incapaços de portar fins al final la lluita nacional, ja que, com a classe explotadora, temen com a la pesta a la revolució proletària que ataca no només la propietat de la burgesia de la nació opressora, sinó també la seva pròpia.
Els treballadors de Catalunya al costat dels de l'estat espanyol, liderant la lluita en aliança amb les classes mitjanes pobres, són els únics que tenen la força per enfrontar-se a la Monarquia i als paràsits del capital financer espanyol i català. Així ho van demostrar els estibadors de Barcelona, ells tenen la força per aturar i no atendre els serveis dels creuers on el PP allotja a la Guàrdia Civil.
La classe obrera que no té cap negoci que la lligui a la burgesia, tan sols cadenes per trencar, és l'única que pot expropiar tots els bancs com la Caixa, BBVA, Santander, Sabadell, etc. sense pagament i posar-los a funcionar sota control dels treballadors.
La classe obrera és la que pot trucar als seus germans soldats que estan en l'exèrcit de l'OTAN i posar en peu comitès d'obrers i soldats.
La classe obrera del conjunt de l'estat espanyol és l'única que, amb els seus mètodes, pot garantir el dret de Catalunya, del País Basc i de Galícia a la seva autodeterminació.
No hi ha cap possibilitat que el poble català, basc o gallec, tinguin el seu dret a autodeterminar si no s'acaba amb la monarquia paràsita.
La classe obrera del conjunt de l'estat espanyol és l'única que pot garantir, per exemple, des del sindicat de treballadors gràfics, imprimir les paperetes per al referèndum, els treballadors dels camions podrien transportar-les a Catalunya i els professors i conserges de l'estat espanyol al costat als de Catalunya podrien garantir obrir les escoles perquè el poble català pugui votar. Per tenir el mínim dret a decidir, el poble català necessita organitzar comitès d'autodefensa juntament amb els treballadors de la resta de l'estat per cuidar les urnes i les paperetes.
Queda demostrat que per a la burgesia catalana la independència significa fer millors negocis i utilitza el referèndum per regatejar una millor profit dels mateixos a la burgesia de l'estat espanyol. En canvi, per a la classe obrera i el poble català la independència vol dir desempallegar-se de la paràsita monarquia i de tota l'oligarquia financera i tenir una feina i una vida digna.
Perquè el poble català tingui el dret a decidir és necessària una Assemblea Nacional Constituent Catalana veritablement lliure i sobirana, que sigui realment representativa amb l'elecció d'un diputat cada 1.000 habitants, que, amb una càmera única, amb funcionaris revocables en qualsevol moment, que guanyin el sou d'un obrer, legisli i executi i imparteixi justícia.
Una Assemblea Nacional Constituent Catalana que tingui com a primera tasca l'expropiació sense pagament i sota control obrer dels bancs i que els torni als milers de treballadors desnonats els seus habitatges.
Una Assemblea Nacional que imposi impostos progressius a les grans fortunes, que reparteixi les hores de treballs entre ocupats i aturats amb un salari igual a la cistella familiar.
No obstant això, aquesta Assemblea Nacional Constituent Catalana no tindria veritable poder sinó desarma la burgesia i s'assenta en l'armament del poble, ja que, si prengués una sola mesura que posés en risc la propietat i els interessos de l'imperialisme i de la burgesia, com a única manera de conquerir les justes demandes dels explotats les forces armades de l'estat espanyol i l'OTAN, la dissoldrien als tirs.
Per això mateix, només un govern obrer i popular assentat en els organismes d'autodeterminació, armament i democràcia directa serà l'únic que pot garantir una Assemblea Nacional catalana democràtica fins al final.
Per això mateix els marxistes revolucionaris afirmem que una república obrera és un milió de vegades més democràtica que la més democràtica de les repúbliques burgeses. Perquè només el proletariat, que és l'única classe veritablement nacional, que no té cap interès que el lligui a l'imperialisme i a l'Europa imperialista de Maastricht, elevant-se com avantguarda de la nació oprimida, pot conquistar la ruptura amb l'imperialisme i expropiar els bancs, les fàbriques, les terres i totes les propietats de les transnacionals i de la burgesia imperialista i nativa. I garantir que hi hagi pa, treball, habitatge, salut, educació i una vida digna per a tots els explotats.
Únicament el triomf de la revolució proletària pot resoldre íntegra i efectivament les tasques democràtic-revolucionàries que la decadent burgesia ja no pot complir en aquesta època imperialista, com són l'alliberament nacional. De la mateixa manera, únicament la classe obrera en el poder pot atorgar de manera efectiva el dret ple a l'autodeterminació nacional -incloent el dret a la separació- a les nacionalitats oprimides que no van arribar a constituir-se en estat nació abans de l'adveniment de l'imperialisme. La qüestió nacional va ser, és i serà, llavors, un motor fonamental de la revolució proletària internacional. La resolució d'aquesta qüestió nacional mitjançant el dret dels catalans a la seva Independència, si així ho desitgen, és un requisit necessari cap a la Federació lliure de Repúbliques Socialistes de la Península Ibèrica que només tindrà futur sobre les ruïnes de l'Europa de Maastricht en unió amb la classe obrera europea que construeixi els Estats Units Socialistes d'Europa.
LA LLUITA DEL POBLE CATALÀ ÉS LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA DE TOT L'ESTAT ESPANYOL I D'EUROPA
Insistim, perquè el poble català pugui tenir el dret a decidir cal tirar a baix a la paràsita monarquia dels Borbó, al govern de Rajoy i al règim de la constitució del 78, heretat del franquisme.
Lamentablement, la direcció de la classe obrera, els sindicats burocràtics i els partits de l'esquerra reformista, han expropiat l'heroica lluita del conjunt del poble espanyol que va fer trontollar la monarquia amb el seu "República dels indignats". La burocràcia de CCOO i UGT li van lligar les mans a la classe obrera per lluitar, mentre el capital financer imperialista espanyol els feia pagar la crisi, robant-los els seus llocs de treball, els seus salaris i els seus habitatges. Es van negar en aquest moment a tirar endavant una vaga general revolucionària per escombrar amb la monarquia.
Mentre en tots aquests anys, Podem i el PCE-IU, l'esquerra de la Corona, els van dir a les masses que amb la monarquia autoreformada es podia menjar, tenir feina i llibertat.
Avui, lamentablement la classe obrera de l'estat espanyol està dividida. La monarquia està forta i li roba al poble català fins el mínim dret a decidir el seu destí.
No podem permetre això. En tot l'estat espanyol seguim l'exemple dels estibadors de Barcelona que es neguen a prestar-li serveis als vaixells on s'allotja la Guàrdia Civil. Diferents organitzacions obreres i sindicats, com CGT-Catalunya o la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) parlen d'organitzar una vaga general a Catalunya, necessitem estendre aquesta lluita a tot l'estat espanyol: Per una vaga general revolucionària!
Aquesta lluita necessitem donar-costat dels nostres germans de classe de tot Europa a qui els diferents governants imperialistes els han tret les seves conquestes, els seus treballs, els seus salaris i el pa per als seus fills.
Les direccions del proletariat europeu, des de la socialdemocràcia i l'estalinisme dels PC als renegats del trotskisme, autoanomenats molts d'ells "anticapitalistes", proclamaven la seva lluita per una Unió Europea més social, com si es pogués socialitzar el Maastricht de les potències europees i les seves colles imperialistes, mentre els imperialismes els feien pagar la crisi als treballadors.
¡Pas a la classe obrera europea, allà hi ha les forces per enfrontar a la paràsita monarquia dels Borbons i a tots els governs imperialistes de la Unió Europea! ¡Destruïm fins als seus fonaments a la imperialista Europa de Maastricht i construïm sobre les seves ruïnes els Estats Units Socialistes d'Europa!
En tot l'estat espanyol: Vaga general revolucionària!
¡Dissolució de la Guàrdia Civil i de totes les forces repressives! ¡Comitès de soldats dels sindicats i organitzacions obreres per desarmar la monarquia i al seu casta d'oficials assassina de l'OTAN!
Cal derrotar les burocràcies col·laboracionistes que volen lligar-nos les mans!
Llibertat ja a tots els presos polítics de Catalunya i de tot l'estat espanyol per lluitar! Llibertat a Alfon, Bódalo i als més de 400 presos bascos!
A baix el règim de la monarquia espanyolista sostinguda en els pactes de la Moncloa, opressora dels pobles basc, gallec i català!
Pel dret a l'autodeterminació de Catalunya i de tots els pobles oprimits per la corona! Pel dret a la independència de Catalunya!
Fora la monarquia! ¡Pas a la república dels indignats!
Per una FEDERACIÓ DE REPÚBLIQUES LLIURES SOCIALISTES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA!
Fora l'OTAN!
A baix la utòpica i reaccionària "unitat europea" de Maastricht!
Per el triomf de la revolució socialista que instauri la dictadura del proletariat a França, Alemanya, Anglaterra, Itàlia i altres potències imperialistes, i que les restauri sota formes revolucionàries en els ex - estats obrers de l'Est, de l'ex-URSS i en Rússia, per conquistar els ESTATS UNITS SOCIALISTES D'EUROPA des de les Illes Britàniques fins a la Sibèria Oriental, únic camí per acabar amb l'explotació, les guerres, les massacres, els genocidis i l'opressió nacional en el vell continent!
Democracia Obrera – FLTI-CI del Estado Español |
D'esquerra a dreta: Vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaría, President Mariano Rajoy, Rei Felip VI, President de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont, Alcaldessa de l'Ajuntament de Barcelona Ada Colau
|
